ActiFolio: Lliurament de l'activitat R4.1

Hola,

Aquí us mostro la performance Per(d)oné i el concepte que l’acompanya.
M’interessarà molt saber la vostra opinió per seguir millorant-la.

Gràcies companyes!

---

Enregistrament de la Performance

Vídeo que surt dins la performance

I el text sobre el concepte PER(D)ONÉ
Performance de cos, dolor i restitució
“Per(d)oné” és una performance de caràcter autobiogràfic i catàrtic. El títol juga amb la doble lectura de peroné —l’os fracturat— i perdoné, com a gest inestable de reconciliació. Parteix d’un accident banal —una empenta aparentment inofensiva— que em va provocar la fractura del peroné i em va capgirar la vida durant mesos. Algú va fer diana en mi, i aquest impacte va tenir conseqüències profundes, físiques i emocionals.

La peça comença amb un vídeo que mostra els instants previs a la caiguda —una escena casual, saludant un robot— i continua amb una seqüència d’imatges domèstiques: el peu enguixat, l’operació, les cicatrius, el repòs forçat, les botes ortopèdiques, l’aprenentatge lent de tornar a caminar. Un relat visual i fragmentat del dolor, la vulnerabilitat i la recuperació.
Des d’una cadira —símbol de la immobilitat— llenço, un a un, dards que són les agulles d’heparina que m’he hagut d’injectar durant setmanes. Tots ells van dirigits a una diana: una imatge simbòlica del moment anterior al trencament. Però les agulles no s’hi claven. Cauen a terra. Com sovint passa amb el dolor: no troba on fer impacte, només retorna.

L’acció es tanca recollint les agulles i la diana-foto, i disposant-les a terra, encerclant la meva pròtesi, el “peu biònic”. El que abans era instrument mèdic i restes, ara es transforma en instal·lació: un vestigi visible del dolor fet obra.
Aquest treball s’inscriu dins una genealogia d’artistes que han fet del cos i el patiment una eina simbòlica i política: Marina Abramović, Gina Pane, Casey Jenkins o Marni Kotak són exemples de com el cos o el dolor viscut pot convertir-se en llenguatge performatiu, en resistència o en record actiu. També Joseph Beuys on la vida mateixa és una obra d’art, o  Marni Kotak que proclama que la «Real life is the ultimate endurance performance».

“Per(d)oné” és una performance sobre el dolor i la repetició, però també sobre el gest de tornar a mirar el que ens ha fet mal, i fer-ne alguna cosa nova.